El Carlit i escalada a les Bulloses

Després de decidir que les vacances d'agost les faria als Alps i fer massa temps que no feia exercici, vam decidir, amb l'OriF, d'anar a passar 3 dies a la Cerdanya francesa, per pujar al Carlit i a part escalar una mica pels voltants.

El Carlit (2.921 m)

L'1 d'agost, doncs, vam enfilar camí cap a l'Estany de les Bulloses. Vam parar a Puigcerdà perquè jo m'havia descuidat la bombona del fogonet, però a cap de les botigues en tenien. Total: passariem els 3 dies menjant pa bimbo amb nocilla i les sopes de sobre les deixaríem al cotxe..mal començament!

Entre tantes parades vam arribar bastant tard al llac de les Bulloses, l'últim lloc on pots deixar el cotxe i on començava el camí cap al refugi que volíem anar... La idea era dormir en un refugi del costat d'un llac i veure de bon matí la sortida de sol des d'un lloc amb unes vistes excepcionals. El problema és que ens quedava més d'una hora de camí i es començava a fer fosc... Finalment vam arribar a un llac on una vaca ens va fer un bon ensurt al brillar-li els ulls amb el reflexe del nostre frontal! Però gracies a la vaca ens vam girar i vam poder distingir un una llauna verda que es confonia amb el verd dels arbres,... el refugi. A dins, al terre de sorra hi havia palla per fer mes còmode l'estància. Ens hi vam instal·lar i ens en vam anar a menjar una mica de pa bimbo al costat d'un llac on després de "fer gana" i menjar vam mirar una estona el cel estrellat des del silenci i la calma d'una nit d'estiu al Pirineu. Aquella calma no té preu. Alla les 11 vam anar a dormir.

A les 5 ja estàvem llevats per començar la pujadeta al Carlit. El camí es molt verd i ple de llacs, comencem a pujar amb el frontal fins que apareixen les primeres llums. Ens enfilem a un turonet al costat de l'Estany Sobirà (el més alt i, per tant, sobirà de tots els altres) i tot esmorzant veiem com surt el sol per sobre un mar de núvols que cobreix la Cerdanya. Realment ha valgut la pena llevar-nos tant d'hora només per veure el crepuscle. Ara només queda la pujada per la tartera amb alguna grimpadeta i una cresteta fins al cim. Encara trobarem restes de neu en algun lloc ombrívol.

El refugi de llauna i l'Ori, abans de sortir cap a veure la sortida de sol
(retocada perquè es vegi algo :P)

Sortida de sol des del turonet del costat de l'Estany Sobirà

El primer personatge que trobem és un senyor gran que va xino xano cap a dalt, i que parla un català afrancesat, molt amable l'home. A part d'aquest senyor que s'ha llevat d'hora com nosaltres, no trobem ningú més. De fet som els primers d'arribar al cim i només trobem gent que puja quan ja estem de baixada.

Des del cim es pot veure tot, però ens fixem en la Pica d'Estats, que té forma de tricorni, el Canigó, que queda a l'esquerra de tot mirant a Catalunya (si no és que ja hi som!:P) ja que és el primer cim gran que apareix venint del mar, i ara no recordo si també es veia l'Aneto.

El desnivell total no passa dels 1000m, però és un bon entrenament pels Alps, on cada dia hauríem de fer entre 800 i 1300m.

Algunes fotos de la pujada:

La primera llum il·lumina el Carlit des d'on esmorzem.

L'estany Sobirà a l'esquerra quan comencem a pujar

Al cim!

El conjunt de llacs de baixada

Al fons, borrós, el Canigó.

Una bona remullada pels pobres peus adolorits al riu, fem gana...i a dinar!

Més informació del Carlit, aquí.


Escalada a les bulloses

Les vies esportives d'escalada estan a la parada de bus que es diu "Roc d'escalada" (o anant-hi en cotxe si és a partir de les 7 de la tarda, fins les 7 del matí, que és l'únic horari de lliure circulació entre juny i agost) . Un cop a la plana s'ha d'agafar un camí amplet a la dreta. Volen editar un llibre amb les ressenyes però encara no ha aparegut, així que ens vam haver d'informar amb un noi d'una botiga d'esports d'aventura, que ens ho va dir de paraula..

La majoria de vies de l'esquerra son IV's i V's, després vénen uns 6c's de placa i al final un 6a.
La roca és granit de bona qualitat i està tot assegurat amb anclatges químics. Que estranys que són de veure! Amb això sí que pots escalar tranquil...

Vam escalar sense saber el grau de les vies, i crec que vam fer un parell de IV's, algun V i l'Ori va provar amb el que suposàvem que era el 6a.... jo no m'hi vaig veure en cor, perquè a part de tenir el dit lesionat, mentalment no estava al 100%, ja que feia poc que havia fet la meva primera volada obrint una via de (6 o 7 m de vol) i no estava per obrir i, menys, vies no assequibles al meu grau... Espero que aquell ensurt se'm passi aviat i torni a obrir tranquil·lament.

L'ambient és increíble, vistes al Carlit, un riu on banyar-te a menys de 5min i un peu de via espaiós i còmode.