El Carlit i escalada a les Bulloses

Després de decidir que les vacances d'agost les faria als Alps i fer massa temps que no feia exercici, vam decidir, amb l'OriF, d'anar a passar 3 dies a la Cerdanya francesa, per pujar al Carlit i a part escalar una mica pels voltants.

El Carlit (2.921 m)

L'1 d'agost, doncs, vam enfilar camí cap a l'Estany de les Bulloses. Vam parar a Puigcerdà perquè jo m'havia descuidat la bombona del fogonet, però a cap de les botigues en tenien. Total: passariem els 3 dies menjant pa bimbo amb nocilla i les sopes de sobre les deixaríem al cotxe..mal començament!

Entre tantes parades vam arribar bastant tard al llac de les Bulloses, l'últim lloc on pots deixar el cotxe i on començava el camí cap al refugi que volíem anar... La idea era dormir en un refugi del costat d'un llac i veure de bon matí la sortida de sol des d'un lloc amb unes vistes excepcionals. El problema és que ens quedava més d'una hora de camí i es començava a fer fosc... Finalment vam arribar a un llac on una vaca ens va fer un bon ensurt al brillar-li els ulls amb el reflexe del nostre frontal! Però gracies a la vaca ens vam girar i vam poder distingir un una llauna verda que es confonia amb el verd dels arbres,... el refugi. A dins, al terre de sorra hi havia palla per fer mes còmode l'estància. Ens hi vam instal·lar i ens en vam anar a menjar una mica de pa bimbo al costat d'un llac on després de "fer gana" i menjar vam mirar una estona el cel estrellat des del silenci i la calma d'una nit d'estiu al Pirineu. Aquella calma no té preu. Alla les 11 vam anar a dormir.

A les 5 ja estàvem llevats per començar la pujadeta al Carlit. El camí es molt verd i ple de llacs, comencem a pujar amb el frontal fins que apareixen les primeres llums. Ens enfilem a un turonet al costat de l'Estany Sobirà (el més alt i, per tant, sobirà de tots els altres) i tot esmorzant veiem com surt el sol per sobre un mar de núvols que cobreix la Cerdanya. Realment ha valgut la pena llevar-nos tant d'hora només per veure el crepuscle. Ara només queda la pujada per la tartera amb alguna grimpadeta i una cresteta fins al cim. Encara trobarem restes de neu en algun lloc ombrívol.

El refugi de llauna i l'Ori, abans de sortir cap a veure la sortida de sol
(retocada perquè es vegi algo :P)

Sortida de sol des del turonet del costat de l'Estany Sobirà

El primer personatge que trobem és un senyor gran que va xino xano cap a dalt, i que parla un català afrancesat, molt amable l'home. A part d'aquest senyor que s'ha llevat d'hora com nosaltres, no trobem ningú més. De fet som els primers d'arribar al cim i només trobem gent que puja quan ja estem de baixada.

Des del cim es pot veure tot, però ens fixem en la Pica d'Estats, que té forma de tricorni, el Canigó, que queda a l'esquerra de tot mirant a Catalunya (si no és que ja hi som!:P) ja que és el primer cim gran que apareix venint del mar, i ara no recordo si també es veia l'Aneto.

El desnivell total no passa dels 1000m, però és un bon entrenament pels Alps, on cada dia hauríem de fer entre 800 i 1300m.

Algunes fotos de la pujada:

La primera llum il·lumina el Carlit des d'on esmorzem.

L'estany Sobirà a l'esquerra quan comencem a pujar

Al cim!

El conjunt de llacs de baixada

Al fons, borrós, el Canigó.

Una bona remullada pels pobres peus adolorits al riu, fem gana...i a dinar!

Més informació del Carlit, aquí.


Escalada a les bulloses

Les vies esportives d'escalada estan a la parada de bus que es diu "Roc d'escalada" (o anant-hi en cotxe si és a partir de les 7 de la tarda, fins les 7 del matí, que és l'únic horari de lliure circulació entre juny i agost) . Un cop a la plana s'ha d'agafar un camí amplet a la dreta. Volen editar un llibre amb les ressenyes però encara no ha aparegut, així que ens vam haver d'informar amb un noi d'una botiga d'esports d'aventura, que ens ho va dir de paraula..

La majoria de vies de l'esquerra son IV's i V's, després vénen uns 6c's de placa i al final un 6a.
La roca és granit de bona qualitat i està tot assegurat amb anclatges químics. Que estranys que són de veure! Amb això sí que pots escalar tranquil...

Vam escalar sense saber el grau de les vies, i crec que vam fer un parell de IV's, algun V i l'Ori va provar amb el que suposàvem que era el 6a.... jo no m'hi vaig veure en cor, perquè a part de tenir el dit lesionat, mentalment no estava al 100%, ja que feia poc que havia fet la meva primera volada obrint una via de (6 o 7 m de vol) i no estava per obrir i, menys, vies no assequibles al meu grau... Espero que aquell ensurt se'm passi aviat i torni a obrir tranquil·lament.

L'ambient és increíble, vistes al Carlit, un riu on banyar-te a menys de 5min i un peu de via espaiós i còmode.

Cap de setmana de bolets

Aquest cap de setmana passat ha estat de dedicació íntegra a la recol·lecció de bolets!
Una bonic retrobament amb la natura, que, tot i no ser per fer muntanya o escalada, sempre s'agraeix, i més si després en pots gaudir a la cuina...

Divendres vam anar a buscar bolets amb el Xavi a Matadepera, que per cert va ser la meva primera sortida sol amb el cotxe (això de tardar tant a treure's el carnet després fa més il·lusió...). Total, que poca cosa vam trobar...estava tot remenat i ens vam decidir a buscar per un pendent-barranc, però allà nomes vam aconseguir acabar ben esgarrinxats!! Jo no vaig trobar res (de bo) i el xavi va recollir uns quants carlets, que pel que es veu surten en boscos amb alzines.

Sort que amablement me'n va regalar algun, que aixi vaig poder acompanyar el sopar amb un sofregit de ceba i carlets amb all i julivert..boníssim!:)


L'endemà vam marxar de Terrassa a les 6.30 i vam anar a buscar bolets en un bosc proper a Collsuspina, prop de Tona. El bosc era una pineda i estava ple de fredolics, alguna llenega i algun rovelló. En vam trobar moltissims, i vaig provar de fer la sopa de fredolics de la recepta que surt a la mini-guia de bolets...va quedar com a la foto...un pèl espessa, però ben bona!




Tot motivats per la troballa, vam decidir, que l'endemà colliríem trompetes de la mort , així que, després de descobrir que en general necessita alzines, vam buscar amb el Xavi algun mapa on sortissin els tipus d'arbre que hi ha a cada zona del Montseny. Vam trobar un alzinar, prop d'un rierol, i com que aquest bolet necessita estar a prop de rierols vam pensar que era el lloc idoni... però no! Estava pelat de bolets, només vam trobar pinatells i carlets, però de trompeta ni una... uns locals ens van dir que encara era aviat per les trompetes i que n'hi havien més a la muntanya del davant.

Algunes fotos del diumenge, amb l'Albert, la Marta i el Xavi. Ens va fer molt bon dia i el paisatge era preciós. Com podeu veure, ens van seguir uns gossets d'un mas proper durant molta estona
, jo quasi en trepitjo un! També vam veure un pregadéus que va posar per la foto.

Fotos: